• Agenda
• Ajuntament
• Poble
• On és
• Natura
• Aventura
• Serveis
• Equipaments
• Allotjament

• Inici
• Poble
• Història

Pardines l’any 1910

Té 185 edificis i alberchs, ab 476 habitants de fet (de dret 520), dels quals 147 saben llegir i escriure, qu’es distribueixen, per llur sexe i estat civil en:

  - hòmens: solters: 107; casats: 93; viudos: 25. Total: 225
  - dones: solteres, 136; casades: 95; viudes: 20. Total: 251

Entitats de població:
  - Pardines (cap de districte): 117 edificis i alberchs, ab 296 habitants
  - Vilaró (vehinat): 16 edificis i alberchs, ab 56 habitants
  - Petits caserius i edificis isolats: 52; amb 124 habitants

Los vehinats d’Orri, de La Llavanera, de Pujalt i de Puigsac no arriben a 10 cases.

La montanya esta quelcom poblada de bosch, pero abunda sobre tot en pletes i pasturatges. S’hi cria molt de bestiar i lo terrer de conreu produeix grans, llegums i trumfes. Hi ha un bosc públic de pins i faigs, no classificat, de 136 hectàrees d’extensió. Lo terme es rich en meners, particularment d’antimoni, que no s’explotean o quina explotacio ha sigut abandonada. Quasi tots los camins del districte són de ferradura, entre los quals s’hi ha de comptar l’antich camí-ral de Camprodon i Ribes i a la Cerdanya, que voreja la riba dreta del Segadell i entra en lo terme per la Collada Verda.

L’aspecte del poblet es rústech, lo clima fret i la quasi totalitat dels vehins del districte se dedican a la cria i comerç de bestiar i a l’agricultura. Plegat lo treball de les mines, no hi ha altra industria que algun molí fariner. S’hi fan molt bons formatges i recuits. Te lloc de carrabiners; dues escoles públiques elementals complertes, la una de noys i l’altra de noyes, i una de privada de noyes deguda a la munificència d’un particular, dirigida per RR. Dominiques.

Es parroquia urbana d’ascens, ab rector, del arxiprestat de Ribes i del bisbat de la Seu d’Urgell, que té agregades tres capelles: una dedicada a Santa Magdalena, en la vehinat del Vilaró, una altra dedicada a Sant Martí i la tercera dedicada a Nostra Senyora del Roser.

Pardines l’any 1359 tenia 37 fochs reyals. Abans havia sigut de senyoriu laycal (consta haver posehit lo lloch la familia de Sales) i prop de la esglesia se veuen los restes d’una mansió o castell senyorial. L’any 1698 era lloch reyal de la vegueria de Puigcerdà, sotsvegueria de Ribes.