• CATALÀ
  •   ESPAÑOL  
  •   ENGLISH  
  •   FRANÇAIS
  • Home
  • Mapa
  • E-mail
Literatura

Faig Vinyes, Dídac
L'arbre i el vent

Et consagrà el perdó i la pau del cim
i el dring del rierol fill de congesta;
la vall t'escull, capella, com la testa
barbada de prat verd en regalim.

Quin bé de Déu respira tot el llim
ran del teu mur i el meu, silent de festa!
Que tendre el groc novell de la ginesta
a frec del teu altar moll de raïm,

que sagna, a sol ixent, a dalt del Taga
i daura els teus cabells, fins que els apaga
el gran crit de la terra, a sol ponent!

Regó de cor, Maria de Magdala,
llangor de l'hort abans que el goig de l'ala,
del teu nostre pecat la Penitent.
L'hospitalitat de la gent de muntanya

Bosch de la Trinxeria, Carles
Plana y Montanya


Los Jaumets no van a l'hostal; no n'hi ha, en los pobles de muntanya, i encara que n'hi hagués de cap manera ho permetrien. Lo flobiol posa a cal batlle; la cornamusa a cal secretari; la caramella a cal jutge de pau, la gralla a can majoral. Se fan un plaer de tenir-los, d'obsequiar-los; los hi donen la millor cambra, i a taula seuen a la plaça d'honor, entre l'amo i la mestressa.

"La cobla dels Jaumets"




"Cinegeteries", d'Alfons d'Oliveda
"Cinegeteries",
d'Alfons d'Oliveda
Records de muntanya

d'Oliveda, Alfons
Cinegeteries: recorts de muntanya

(...) esfereïdora tempestat que sobtadament descarregà caçant en els cims del Bac de Pardines, en el mes d'agost de 1883 (...) i que posà ma vida en perill de mort, ja que em caigué un llamp a dotze passos comptats, fent-me caure a terra, deixant-me espaordit durant molt rato i sofrint per espai de tres anys, sempre que el temps volia canviar, forts dolors
neuràlgics facials.




































El ball d'en Serrallonga a Pardines, l'any 1929
El ball d'en Serrallonga a Pardines, l'any 1929
Guillem A. Tell i Lafont consola la promesa
d'Alfons d'Oliveda durant la tempesta


Tell Lafont, Guillem August
Cinegeteries: recorts de muntanya

(...) jo no sé, car amic, lo que li deia:
que els llamps respecten los aimants; que iries
no tan lluny altres dies;
mentres relliscar veia
de sos ulls una perla nacarada
per la posta de sol il·luminada.

"Idili historich"