Faig Vinyes, Dídac
L'arbre i el vent
Et consagrà el perdó i la pau del cim
i el dring del rierol fill de congesta;
la vall t'escull, capella, com la testa
barbada de prat verd en regalim.
Quin bé de Déu respira tot el llim
ran del teu mur i el meu, silent de festa!
Que tendre el groc novell de la ginesta
a frec del teu altar moll de raïm,
que sagna, a sol ixent, a dalt del Taga
i daura els teus cabells, fins que els apaga
el gran crit de la terra, a sol ponent!
Regó de cor, Maria de Magdala,
llangor de l'hort abans que el goig de l'ala,
del teu nostre pecat la Penitent.