• Agenda
• Ajuntament
• Poble
• On és
• Natura
• Aventura
• Serveis
• Equipaments
• Allotjament

• Inici
• Poble
• Romànic

SANT ESTEVE DE PARDINES
Església d'origen romànic. De l'edifici original se'n conserven l'absis, la finestra de doble esqueixada i les mènsules. L'estructura romànica inicial de l'església va sofrir diverses transformacions amb l'execució de les successives obres de la muralla i la construcció, al segle XIV, de la torre de defensa que avui dia és el campanar. El 1427 i el 1428 es produïren als Pirineus catalans un parell de forts terratrèmols que, de ben segur, també degueren afectar aquesta construcció, tot i que no en tenim notícies concretes.

La forma que avui s'observa és deguda a l'ampliació realitzada al segle XVIII: la façana de carreus de migdia correspon a una època ja molt allunyada dels inicis romànics, amb un canvi notable d'orientació, d'estructura i de mides de tot el conjunt. L'interior consta d'una nau central amb tres arcs torals i tres capelles laterals obertes amb arcs de mig punt a cada banda de l'església. En una de les capelles hi ha una porteta que connecta amb l'absis romànic. Una semicúpula cobreix l'absis de l'altar. L'orientació de l'església segueix avui l'eix nord-sud; en canvi, la disposició romànica original era de llevant a ponent, com ens mostra l'absis romànic exterior.




SANTA MAGDALENA DE PARDINES (o de Puigsac)
L'Ermita de Santa Magdalena és del segle XII, i es troba situada a 2 quilòmetres de Pardines, al veïnat de Puigsac. L'octubre del 1175, el bisbe d'Urgell, Arnau de Preixens, va portar a terme la consagració del temple, que va quedar adscrit com a sufragani a l'església parroquial de Sant Esteve. L'església es va consagrar a petició dels habitants del lloc, per tal de facilitar el culte a les cases d'aquest veïnat de Puigsac, i de Bernat, que la va edificar amb estalvis i almoines. Sembla que Santa Magdalena va substituir una altra església vella situada a l'indret proper de Boixatera.

L'edifici consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó i acabat amb un absis semicircular amb volta de quart d'esfera. Va ser transformat al s.XVIII, però la restauració posterior, dels anys 80 del segle XX, va intentar retornar als orígens romànics, afegint una porxada sobre el portal. Els murs de la façana exterior estan fets amb carreus molt regulars, formant fileres. El portal és originari del segle XII i presenta doble arquivolta. A la façana hi ha dues finestres de doble esqueixada. Al segle XVII, s'hi incorporaren dues capelles, avui ja desaparegudes. A ponent hi ha un portal i un ull de bou del segle XVIII, acabat amb un campanar de cadireta de dos ulls.



MURALLES DE PARDINES
De les muralles de l'antic recinte fortificat, anomenat castell o "força de Pardines" només es conserva un pany de paret, amb les espitlleres, a la plaça del Pedró i un altre al llarg del carrer Major. Les muralles van ser construïdes a principis del s. XIV, quan Pardines pertanyia al Regne de Mallorca. Partint de la paret de l'església, les muralles envoltaven i protegien tot el poble; tenien adossades quatre torres semicirculars aixecades des del mateix nivell del terra i arrapades al mur fortificat posterior. El 1690, les tropes franceses de Lluís XIV les van derruir.