Patrimoni

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE

absisQueden poques restes de l’edifici original romànic. Tan sols podem observar un absis, més estret que la nau, que al segle XIII fou convertit en la base d’una torre de defensa. L’interior de l’església fou reformat al segle XVIII i en una de les capelles laterals del mur est s’amaga l’absis romànic central.

És curiós el fet que l’església estigui orientada seguint l’eix nord-sud, ja que l’habitual és de llevant a ponent.


ERMITA DE SANTA MAGDALENA DE PARDINES
fot_frompar4Temple construït al segle XII. Té una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. L’absis semicircular presenta una finestra remarcada per un fris. La porta d’entrada té doble arquivolta, flanquejada per una finestra a cada banda. Al segle XVIII s’hi afegí a la façana oest, un ull de bou i una porta. El campanar de cadireta també és posterior. La bona disposició dels carreus ha permès una bona conservació de l’edifici. El porxo fou afegit al segle XX, imitant els porxos de l’època romànica.


ERMITA DEL ROSER

La vall de Ribes és terra de llegendes i mites que expliquen els orígens de llocs i fenòmens inexplicables propis d’aquells segles, hostils i llunyans. Un exemple n’és l’ermita del Roser, que va ser construïda, segons narra la llegenda, pel Mauner, un home molt ric, però desaprensiu, del qual s’explica que tenia les ovelles a la muntanya i baixava cap el poble al capvespre. Un dia, conta la llegenda, el Mauner es va trobar amb un esperit; sentint-se amenaçat i en perill, i per tal de protegir-se’n, va invocar la Verge del Roser i li va prometre que, si la força invisible que ara el retenia el deixava anar, faria construir una capella dedicada a la Verge. D’aquesta manera es va alliberar de l’esperit, però un cop acabat l’incident no va complir la promesa. Passats els anys, i ja mort, un amenaçador llop de foc es va aparèixer als seus fills; aquests, atemorits, consultaren l’aparició al capellà del poble, que els va aconsellar de construir la capella promesa pel seu pare a la Verge. L’ermita s’ha restaurat l’an 2008 i la marededéu del Roser torna a estar exposada a l’ermita, després d’haver estat més de 30 anys a l’església parroquial de Sant Esteve.


CAPELLA DE SANTA MARTÍ

Antiga capelleta adossada a Cal Perpinyà al veïnat de l’Orri.


POU DE GLAÇ

El pou de glaç es troba a peu de Serra Cavallera, al lloc conegut com a Pla de l’Estany o Estany d’en Roca. És una edificació de planta circular i estructura cilíndrica, excavada al subsòl entre 5 i 7 m de fondària, que aprofita el desnivell natural i la inèrcia tèrmica del terreny per a preservar el glaç. Disposava d’una cobertura per protegir el glaç de les inclemències climàtiques. El pou devia ser abandonat a finals del segle XIX o a principis del segle XX, quan van sortir els electrodomèstics moderns.

La indústria del glaç va ser molt important durant els s. XVI, XVII i XVIII. El glaç s’utilitzava sobretot per congelar i conservar els aliments, i per això es construïen pous de neu i de glaç, aprofitant altituds i climes molt freds. Els pous de glaç solien ser privats i donaven feina a traginers i jornalers durant la temporada de menys feina al camp. Els responsables de l’explotació s’anomenaven “neuters”.

El pou de glaç de Pardines devia ser abandonat a finals del segle XIX o bé a principis del XX, quan aquesta producció natural de glaç va ser definitivament substituïda per eficients electrodomèstics moderns: les neveres i congeladors que ens han arribat fins avui dia.


ERMITA DE SANT MARTÍ DE CAN PERPINYÀ

En el veïnat de l’Orri, hi trobem la capelleta de Sant Martí que està literalment adossada a Can Perpinyà, al qual aporta un valor afegit estètic interessant i bell a la vegada.

La història de la capella és, de fet la pròpia història del Mas i de la seva gent, però en no tenir atribucions de parròquia o sufragània no surt eclesiàsticament documentada de forma oficial.

En el Dietari de Puigcerdà, es diu que el 1280 ja era coneguda aquesta capella, tercera de les consagrades de la Vall , juntament amb les de Sant Esteve i Santa Magdalena.

L’edificació és molt senzilla: una sola nau i amb un portal rectangular culminat amb un petit campanar d’espadanya.

Molt probablement ha estat objecte de diverses modificacions al llarg del temps, però caldria fer un estudi “in situ” més acurat per determinar-ne l’abast i fer possibles datacions.

La veneració de Sant Martí, però, fa pensar que és força antiga.